"babutxes per a nens i altres somnis"
El 1947, un dia com avui, el meu avi Santiago amb 18 anys ajudava el seu oncle Pepe Quintana com a tallador en un petit taller de calçat al centre d'Alaior on també treballava la seva mare com a aparadora i el seu pare com a sabater.
De família humil, era un jove dinàmic, amb gran interès per la seva formació intel·lectual, i frustrat per no poder acabar els estudis de batxillerat però amb ànsies de futur fabricant de calçat, va començar un curs de patronatge.
Un dia, escombrant els retalls del tallat, se li va acudir que amb els sobrants de pell potser podria fer sabatetes per a nens. Allò que avui anomenem economia circular, en aquell moment no era precisament nou. Sense més, es va iniciar en la modesta fabricació de sabatetes “Chicarro” de primera calçadura i amb l'ajuda dels seus pares durant les nits, va començar a fer sabatetes que més tard farien la volta al món.
Les sabatetes es van començar a exposar a la petita botiga dels pares de la seva nòvia, la meva àvia Inés. Una botiga al centre del poble que encara avui roman al mateix lloc i amb el mateix nom, “Can Dineru”, on la meva àvia apedaçava mitges per a les senyores.
Com pot arribar a ser la vida, que en aquell Alaior dels anys 50´, en un aïllament literal i figurat, van passar per la plaça del poble uns estrangers que es van interessar per aquelles sabatetes. La meva àvia, ràpidament els va fer saber que els feia el seu xicot i el va fer trucar perquè anés a atendre aquella estranya oportunitat que es presentava a la porta.
Aquells estrangers van resultar ser uns agents comercials ni més ni menys que d'Islàndia i el seu passeig pel centre d'Alaior es va convertir en la primera comanda de Pons Quintana. De la nit al dia, li havien avançat 200.000 pessetes per fer 1.200 parells de sabatetes Chicarro.
Altres fabricants el van anomenar boig, que no li pagarien mai per aquella feina i que seria la seva ruïna. Sé que el meu avi mai va dubtar que aconseguiria qualsevol cosa que es proposés i que no podia deixar escapar aquesta oportunitat, així que va buscar un petit espai al convent de San Francisco, on s'ubicaven altres tallers de calçat i es va establir pel seu compte per començar a fer sabatetes per a Islàndia. Una primera aventura que seria el pilar de tota una vida.
De fer sabatetes, va evolucionar a fabricar sabatilles de caminar per casa, també per a nens. Viatjava amb les seves maletes a tocar a les portes per si alguna botiga pogués estar interessada, fins que un dia a Madrid, el Sr. Ramón Areces, segon President del Corte Inglés, ho va animar que fabricarà sabatilles de casa per a dona. “Santiago, aquestes sabatilles de nen s'han de fer per a senyora, és un article còmode i es vendrà bé”.
D'aquell suggeriment, se les va enginyar i va tocar el clau. Va inventar la babutxa 1042, una veritable revolució. "Era una claredat meridiana basada en la senzillesa de les grans coses" que va portar Pons Quintana arreu del món venent babutxes d'anar per casa per a dona.
Hi ha moltes anècdotes d'aquells anys, com que la mateixa Reina Isabel II, en un viatge d'estat al Japó, va portar unes sabatilles fetes a Menorca dins del palau imperial.
From Alayor to New York, deien aleshores…
El canvi en el paper de la dona ens ha portat avui dia. Aquest any, PONS QUINTANA compleix 70 anys. 70 anys d'innovació, adaptació i aventures, essent avui, més que mai, una empresa familiar en què convivim la 2a i la 3a generació en un projecte que ja transcendeix tots els continents. Exportem a més de 40 països, i mantenim la nostra fàbrica a Alaior, emprant més de 100 persones del nostre poble sense les quals aquest somni no hauria estat possible. "El que sap treballar i esforçar-se sempre acaba triomfant i que al capdavall, tots acabem sent el que imaginem, el que creiem ser, el que ens empenyem a ser amb tot el nostre poder d'autoconvicció."
PONS QUINTANA pot trobar-se avui a les millors sabateries i centres comercials del món. Potser fins i tot a petites illes remotes del pacífic oa pobles amagats a la geografia d'Europa, on segueixen valorant la qualitat i l'originalitat que hem heretat al llarg de les dècades.
Ara fa 3 anys des que l'avi ens va deixar i setmanes des que l'àvia l'acompanya i si alguna cosa n'hem après és, com deia l'àvia Inés, fa més el que vol que el que pot.
Avui busquem portar PONS QUINTANA fins a l'essència més pura de l'amor per l'artesania amb l'objectiu d'inspirar les dones amb la bellesa i els colors de la meravellosa illa de Menorca convertits en sabates.
“i d'aquí es fa veure que el món és dels atrevits, dels llançats i emprenedors, i que la fortuna és bona aliada de qui sap arriscar-se i buscar-la, i que si ensopega cal tornar a arriscar-se fins a conquerir-la”.
*Autobiografia – LLIBRE DE LA MEVA VIDA, 1996. Santiago Pons Quintana
Que pugui servir d'inspiració per a somiadors i emprenedors.
Gabriela Pons-Quintana Sugrañes